1ER BATXILLERAT
TEMA 1 L’EUROPA DE
L’ANTIC RÈGIM
|
Continguts
|
|
–
L'economia
de l'Antic Règim.
– La societat estamental de l'Antic Règim.
– L'absolutisme monàrquic.
– La limitació a l'autoritat real. El
parlamentarisme anglès.
– La crisi de l'Antic Règim.
– Les idees de la Il·lustració. El despotisme
il·lustrat.
– Establiment de les relacions entre els
aspectes polítics i socioeconòmics que van desencadenar el final de l'Antic
Règim.
– Localització, en un eix cronològic, dels fets
i esdeveniments històrics més rellevants de la història d'Europa en els
segles XVII i XVIII.
– Descripció de les característiques de la
societat estamental.
– Anàlisi demogràfica de la societat de l'Antic
Règim.
–
Lectura, comentari i síntesi de diferents textos històrics.
– Comparació de les formes de poder existents a
l'Europa del segle XVIII.
– Observació, descripció i anàlisi de quadres i
gravats que retraten escenes de la vida
quotidiana d'aquesta època.
– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la
crisi de l'Antic Règim.
– Identificació i explicació de conceptes
històrics.
– Formulació i contrastació
d'hipòtesis a partir de les fonts documentals.
– Adquisició i aplicació del vocabulari
històric específic d'aquest període.
|
TEMA 2 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
|
Continguts
|
|
La Revolució Industrial a la Gran Bretanya.
Transformacions
agràries i creixement demogràfic.
La mecanització i el sistema fabril.
Els sectors de la Revolució Industrial: la
indústria cotonera, el carbó i el ferro.
Els nous transports.
L'expansió de la industrialització.
El liberalisme econòmic.
El capitalisme industrial i el poder de la
burgesia.
El proteccionisme i el liberalisme.
Estudi de les institucions i les formes de
pagament que van permetre el finançament de les noves empreses sorgides de la
Revolució Industrial.
El procés d'urbanització i la segregació
urbana.
Anàlisi de taules estadístiques i gràfiques
amb dades econòmiques i demogràfiques.
Comparació de les característiques de
diferents sistemes de cultiu.
Comparació de l'evolució demogràfica rural i
urbana al llarg del segle XIX.
Lectura, interpretació i síntesi de diferents
textos històrics i literaris.
Observació, anàlisi i interpretació de la
informació continguda en esquemes, dibuixos, croquis i gravats de l'època.
Anàlisi d'una sèrie estadística sobre la
producció de filats de cotó.
Formulació i contrastació d'hipòtesis a
partir de les fonts documentals treballades; argumentació de les opinions
personals.
Elaboració d'un mapa conceptual i utilització
del vocabulari d'aquest període.
|
TEMA 3 LIBERALISME I NACIONALISME
|
Continguts
|
|
–
La
Revolució Francesa.
– L'Imperi napoleònic.
– La Restauració.
– Les revolucions liberals.
– El nacionalisme i la construcció dels estats
nacionals.
– El procés d'unificació d'Itàlia.
– El procés d'unificació d'Alemanya.
– Identificació de les transformacions socials,
econòmiques i polítiques de la Revolució Francesa.
–
Anàlisi
de les causes que van conduir a la mobilització del pagesia.
–
Reconeixement
de l'estructura política de la Constitució de 1791 i 1973.
–
Localització
de l'Imperi napoleònic en un mapa.
–
Anàlisi de
textos històrics i de quadres de l'època sobre la personalitat de la figura
històrica de Napoleó.
– Interpretació del mapa d'Europa durant el
Congrés de Viena.
– Identificació de les diferents etapes de la
revolució liberal i de la incidència que va tenir sobre el sistema polític de
la Restauració.
– Definició del concepte de nacionalisme.
– Anàlisi de mapes històrics sobre la
unificació d'Itàlia i d'Alemanya.
– Lectura i interpretació de documents
històrics del període estudiat.
– Observació, anàlisi i interpretació de la
informació que contenen gravats, quadres i caricatures d'aquesta època.
– Adquisició i aplicació del vocabulari
històric específic d'aquest període.
|
TEMA 4 EL MOVIMENT OBRER
|
Continguts
|
|
–
Els orígens del moviment obrer: els
problemes socials de la industrialització.
–
El socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme.
– L'Associació Internacional de Treballadors.
– L'expansió del moviment obrer.
–
Els sindicats de masses i els partits obrers.
– Les pràctiques de
l'anarquisme.
– Les tendències ideològiques socialistes i la
Segona Internacional.
– Observació, anàlisi i interpretació de la
informació continguda en gravats, quadros, fotografies i cartells
propagandístics d'aquest període.
– Interpretació de diferents textos històrics
de l'època.
– Comparació de l'ideari de diferents corrents
ideològics.
– Observació i interpretació d'una taula sobre
l'evolució de l'afiliació sindical obrera durant la segona dècada del segle
XX.
– Anàlisi de l'evolució de la legislació
laboral a Espanya, de finals del segle XIX a la segona dècada del segle XX.
–
Localització
de la implantació de les Trade Unions a la Gran Bretanya.
– Adquisició i aplicació del
vocabulari històric específic
d'aquest període.
– Comunicació de la informació mitjançant
debats i diàlegs; i de les conclusions, mitjançant quadres-resum i treballs.
– Argumentació de les conclusions elaborades i
de les opinions personals.
|
TEMA 5 LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN
|
Continguts
|
|
–
La
Segona Revolució Industrial (1860-1914).
– L'augment demogràfic i les migracions.
– Les innovacions tècniques i científiques.
– Els canvis en l'organització del capital i
del treball.
– L'augment de la competència i l'expansió del
comerç.
–
L'imperialisme: factors econòmics, polítics i
ideològics.
– El repartiment de l'Àfrica i l'ocupació de
l'Àsia.
–
L'imperialisme dels Estats Units i l'expansionisme
japonès.
– L'organització dels imperis colonials.
–
Les conseqüències de l'imperialisme per als països
colonitzats i per a les metròpolis.
– Definició dels conceptes clau treballats al
llarg del tema.
– Observació, anàlisi i interpretació de la
informació continguda en gravats, quadres, fotografies, mapes i caricatures
d'aquest període.
– Elaboració d'un eix
cronològic de les principals innovacions de la Segona Revolució Industrial.
–
Comparació
dels sistemes de producció taylorista i fordista.
– Lectura i
interpretació de diferents textos corresponents a l'època estudiada.
– Localització geogràfica
dels territoris colonials de les potències europees.
– Anàlisi d'un mapa
històric sobre els imperis colonials el 1914.
– Adquisició i aplicació
del vocabulari històric específic d'aquest període.
– Lectura i interpretació
d'un mapa conceptual que resumeix els continguts treballats.
|
TEMA 6 LA 1 GUERRA MUNDIAL 1914-1918
|
Continguts
|
|
–
La Pau
Armada (1905-1914).
–
L'esclat
de la Gran Guerra.
– L'evolució del conflicte.
– La mundialització del conflicte.
– De la crisi de 1917 al final de la guerra.
– Els tractats de pau, la Societat de Nacions i
les relacions internacionals.
– Les conseqüències de la guerra.
– El nou paper de la dona i el moviment
sufragista.
– Observació, anàlisi i interpretació de la
informació continguda en gravats, quadres, fotografies, cartells i
il·lustracions d'aquest període.
– Anàlisi de les causes profundes i
conjunturals de la Primera Guerra Mundial.
– Identificació dels
països que formaven els blocs enfrontats en el conflicte.
– Valoració de les repercussions econòmiques i
socials de la Primera Guerra Mundial.
– Lectura i interpretació de diferents
documents històrics sobre el conflicte.
– Descripció de la nova configuració
territorial d'Europa després de la guerra.
– Comentari de gràfics que contenen informació
relacionada amb el conflicte.
– Adquisició i aplicació del vocabulari
històric específic d'aquest període.
–
Ordenació de diferents fets històrics en un eix cronològic.
–
Anàlisi de les causes d'un conflicte: l'atemptat contra
l'arxiduc Ferran.
– Comparació
de mapes històrics d'Europa el 1914 i el 1920.
|
TEMA 7 LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
|
Continguts
|
|
–
La
Rússia dels tsars.
– La Revolució de febrer del 1917.
– La Revolució d'octubre del 1917.
– La guerra civil i el “comunisme de guerra”.
– La Nova Economia Política.
– L'expansió revolucionària i la formació de la
Tercera Internacional.
–
La mort de Lenin: les grans lluites internes.
– L'època de Stalin.
–
La planificació i la col·lectivització de l’economia.
–
Observació,
anàlisi i interpretació de la informació, sobre la Revolució soviètica, continguda
en taules, gràfiques i mapes històrics.
– Anàlisi de les causes del procés
revolucionari rus.
– Localització, en un fris cronològic, de les
principals etapes del conflicte.
– Anàlisi del caràcter propagandístic d'algunes
fotografies de l'època.
– Comparació de les idees polítiques dels
partits enfrontats en el conflicte.
– Explicació de la funció dels òrgans de govern
del nou Estat soviètic.
– Observació i interpretació de gràfiques sobre
l'evolució econòmica de l'URSS i les etapes de la col·lectivització de
l'agricultura.
–
Anàlisi de les repercussions econòmiques i socials de
la revolució.
– Lectura, anàlisi i interpretació de diferents
documents històrics.
–
Adquisició
i aplicació del vocabulari històric específic d'aquest període.
– Comparació de dos processos
revolucionaris mitjançant un quadre sinòptic.
– Argumentació de les conclusions elaborades i
de les opinions personals.
– Comunicació de la informació, mitjançant
debats i diàlegs; i de les conclusions, mitjançant quadres-resum i treballs.
|
TEMA 8 L’ECONOMIA DEL
PERIODE D’ENTREGUERRES (1918-1939)
|
Continguts
|
|
–
Els
problemes econòmics de la pau.
–
La prosperitat econòmica dels Estats Units durant els
anys vint.
–
Les causes del crac borsari de Nova York.
– La Gran Depressió.
– La crisi bancària i industrial.
– L’expansió mundial de la crisi.
– La col·laboració internacional per superar la
crisi.
–
Observació,
anàlisi i interpretació de la informació continguda en quadres, fotografies,
cartells i il·lustracions d'aquest període.
– Interpretació de gràfiques i sèries
estadístiques sobre el creixement econòmic dels Estats Units i els països
europeus després de la Gran Guerra.
–
Enquadrament cronològic dels fets més
rellevants d'aquest període.
–
Anàlisi de les
repercussions econòmiques i socials de la crisi borsària.
– Comparació de diferents gràfics sobre l'impacte
de la Gran Depressió.
– Interpretació de la informació continguda en
cartells.
– Comentari d'una pel·lícula històrica sobre la
Gran Depressió.
– Elaboració d'una redacció sobre un aspecte
determinat de la crisi del 29.
– Comparació dels ritmes de recuperació de la
crisi de diferents països.
– Lectura i interpretació de diferents
documents històrics.
– Valoració del cine com una valuosa font
documental.
– Adquisició i aplicació del vocabulari
històric específic d'aquest període.
|
TEMA 9 DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939
|
Continguts
|
|
–
La crisi
de les democràcies liberals.
– La ideologia del feixisme.
– L'ascens del feixisme.
– La República de Weimar (1918-1933).
– L'Alemanya nazi (1933-1939).
– Anàlisi de les causes del sorgiment dels
feixismes.
– Síntesi dels trets característics de les
ideologies feixistes.
– Observació, anàlisi i interpretació de la
informació sobre el període d'entreguerres, continguda en esquemes, gràfics,
quadres estadístics i mapes.
– Comentari dels cartells
de propaganda utilitzats pels règims feixistes.
– Identificació de la tendència ideològica dels
autors de diversos textos històrics.
– Elaboració d'un organigrama on es compari el
feixisme i el nazisme.
– Comentari pautat d'una fotografia històrica.
– Adquisició i aplicació del vocabulari
històric específic d'aquest període.
– Ordenació dels esdeveniments estudiats en un
eix cronològic.
– Descripció, anàlisi i contextualització
històrica d'un quadre de l'època.
–
Formulació i contrastació
d'hipòtesis a partir de diferents fonts documentals.
– Identificació de les relacions entre els
diferents esdeveniments històrics.
– Argumentació de les conclusions elaborades i
de les opinions personals.
– Comunicació de la informació mitjançant el
diàleg i el debat.
– Interès per reconèixer i acceptar els errors
històrics per evitar que es repeteixin.
|
TEMA 10 LA SEGONA
GUERRA MUNDIAL 1939-1945
|
Continguts
|
|
–
Les
causes de la Segona Guerra Mundial.
– El desenvolupament de la guerra.
– Europa sota el domini nazi. El genocidi jueu
o Shoà
– Les conseqüències de la guerra.
– Les conferències de pau.
– L'Organització de les Nacions Unides.
– Anàlisi de les causes de la Segona Guerra
Mundial.
– Observació i interpretació de mapes històrics
sobre les campanyes del conflicte.
–
Localització en un eix cronològic de les principals
etapes de la guerra.
– Observació, anàlisi i interpretació de la
informació continguda en esquemes, gràfics, fotografies i quadres estadístics
sobre l'evolució del conflicte.
– Lectura, interpretació, comentari i síntesi
de diferents textos històrics.
– Descripció del nou mapa d'Europa després de
la guerra.
– Adquisició i aplicació del vocabulari
històric específic d'aquest període.
– Identificació de les relacions entre els
diversos esdeveniments històrics.
– Observació i descripció de fotografies i
cartells de l'època.
– Argumentació de les conclusions elaborades i
de les opinions personals.
– Elaboració d'un informe sobre l'Holocaust
jueu.
– Interès per reconèixer i acceptar els errors
històrics per evitar que es repeteixin.
|
TEMA 11 LA GUERRA
FREDA I LA POLITICA DE BLOCS (1945-1991)
|
Continguts
|
|
–
La
formació de blocs.
– Les aliances militars en els blocs. Berlín,
símbol de la Guerra Freda
– Els conflictes de la Guerra Freda.
– Els anys de la “coexistència pacífica”.
–
Els problemes interns dels blocs.
– Descripció de les diverses etapes de la
Guerra Freda.
–
Observació,
anàlisi i interpretació de la informació continguda en quadres, fotografies,
cartells i il·lustracions d'aquest període.
–
Anàlisi i identificació dels conflictes compresos dins
de la Guerra Freda.
– Explicació i síntesi de les principals etapes
d'aquests conflictes mitjançant l'observació i interpretació de mapes.
– Comparació dels arguments defensats pels
líders de tots dos blocs.
– Anàlisi de la propaganda utilitzada pels
blocs capitalista i socialista.
– Reconeixement de la importància del conflicte
de Berlín.
–
Comentari d'una caricatura satírica sobre la política de blocs
de la Guerra Freda.
–
Lectura i interpretació de diferents documents històrics.
–
Elaboració d'una cronologia sobre les
relacions internacionals entre 1945 i 1991.
– Anàlisi i interpretació d'una pintura com a
document històric.
– Argumentació de les conclusions elaborades i
de les opinions personals.
–
Interès
i curiositat per conèixer la influència de la Guerra Freda en l'actual
configuració política del món.
–
Rebuig de l'escalada armamentista i de la resolució
violenta dels conflictes.
|
TEMA 12 DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN (1945-1991)
|
Continguts
|
|
–
Les
causes de la descolonització.
– Les primeres independències asiàtiques.
– El naixement de la República Popular de la
Xina.
–
El
procés de descolonització del món àrab.
–
La descolonització subsahariana.
–
La Conferència de Bandung i el naixement del Tercer Món
–
El neocolonialisme i la dependència.
–
Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda
en fotografies, gràfics, sèries estadístiques, caricatures i il·lustracions
d'aquest període.
–
Comparació de les diferents formes de descolonització.
–
Anàlisi dels conflictes compresos dins de la descolonització.
–
Localització geogràfica dels diferents imperis colonials i dels
principals llocs on es va salvar la lluita per l'alliberament de les
colònies.
–
Explicació i síntesi de les diferents etapes d'aquests
conflictes mitjançant l'observació i interpretació de mapes històrics.
–
Recerca d'informació sobre els conflictes estudiats.
–
Descripció dels problemes polítics
derivats de la descolonització.
–
Definició dels conceptes de Tercer Món i neocolonialisme, i
caracterització del nou ordre econòmic internacional.
– Anàlisi d'un mapa sobre la
subalimentació al tercer món.
– Participació en un debat sobre els conflictes
en el Pròxim Orient.
|
TEMA 13 UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS 1945-1991
|
Continguts
|
|
–
El món
capitalista: l’hegemonia dels Estats Units.
– L'evolució d'Europa Occidental. L’Estat del
benestar.
– La crisi i la transformació del capitalisme a
Occident.
– L'URSS després de Stalin.
– Les democràcies populars i l’expansió del
comunisme.
– La desaparició de l’URSS i la fi del món
bipolar.
– Observació i anàlisi de taules, gràfics i
sèries estadístiques sobre l'evolució econòmica mundial després de la Segona
Guerra Mundial.
– Enumeració dels factors que expliquen el
creixement econòmic i la supremacia dels Estats Units en les dècades
posteriors a la guerra.
– Comparació del programa polític de demòcrates
i republicans.
– Anàlisi de les causes de la crisi dels països
industrialitzats a partir de 1973.
– Lectura, anàlisi i comentari de diferents
textos i documents històrics.
–
Enumeració
dels diferents líders polítics de la Unió
Soviètica.
–
Anàlisi de l'evolució econòmica de l'URSS mitjançant
l'observació i interpretació de sèries estadístiques.
–
Resum del programa de reformes emprès per
Gorvachov a mitjan dels 80.
– Localització de les principals
zones d'influència soviètica en un mapamundi.
– Explicació de la situació econòmica de les
antigues repúbliques soviètiques des de la caiguda del comunisme.
|
TEMA 14 LA FORMACIÓ
DE LA UNIÓ EUROPEA
|
Continguts
|
|
–
El
moviment europeista.
– El Tractat de Roma i la CEE.
– L'Europa dels Quinze.
– L'Acta Única.
– El naixement de la Unió Europea.
– La ciutadania europea.
– La Unió Europea al món.
– Observació de diferents mapes i imatges sobre
la construcció europea.
– Situació en un mapa dels diferents firmants
del Tractat de Roma.
– Localització en el temps de les diferents
fases del procés de creació de la UE.
– Explicació del terme “ciutadà europeu” i
recerca d'exemples sobre els efectes positius de la supressió de fronteres.
– Lectura i comentari d'alguns articles dels
Tractats de Roma i de Maastricht.
– Anàlisi d'un esquema sobre el funcionament de
les institucions de la UE.
– Explicació de la funció dels Fons
Estructurals de la Unió Europea.
– Localització geogràfica dels principals eixos
econòmics de la Unió Europea.
– Anàlisi comparativa del nivell de renda per
càpita dels diferents països de la Unió Europea.
–
Enumeració
dels països que formen la Unió Europea en l'actualitat.
– Reflexió sobre els grans
reptes als quals s'enfronta la UE en l'actualitat.
–
Argumentació
de les conclusions elaborades i de les opinions personals.
|
TEMA 15 GEOPOLÍTICA
DEL MÓN ACTUAL
|
Continguts
|
|
–
El nou ordre internacional.
–
El fonamentalisme islàmic.
–
Els atemptats de l’11 de setembre de 2001.
–
Les guerres contra el terrorisme.
–
El
conflicte balcànic.
–
Els
conflictes en el Caucas.
–
Els conflictes ètnics a l'Àfrica.
– Els sistemes polítics democràtics.
– Les dictadures i els drets humans.
– Observació, anàlisi i interpretació de la
informació continguda en fotografies, gràfics, sèries estadístiques,
caricatures i il·lustracions d'aquest període.
–
Reflexió
sobre el paper dels Estats Units en el nou ordre mundial a partir de la
lectura de textos històrics.
– Anàlisi del mapa dels nous estats sorgits de
la desintegració de Iugoslàvia.
– Identificació de similituds i diferències
entre els diferents sistemes democràtics i comparació dels diferents sistemes
d'escrutini electoral.
– Lectura d'alguns articles de la Declaració
Universal de Drets Humans.
–
Localització
dels principals conflictes bèl·lics del món actual en un mapamundi i en un
eix cronològic.
– Valoració crítica de les accions dels
fonamentalismes islàmics.
–
Lectura
i interpretació de diferents documents històrics, cartells i caricatures.
– Anàlisi de les causes i les conseqüències
d'un conflicte bèl·lic (els Balcans).
|
TEMA 16 DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC: GLOBALITZACIÓ I CANVI
SOCIAL
|
Continguts
|
|
–
El desenvolupament científic i tecnològic.
–
El món globalitzat.
–
El nou escenari econòmic mundial.
–
Els contrasts i les desigualtats al món actual.
–
La recerca d’alternatives.
–
La societat del segle XXI.
–
Interpretació de gràfics, mapes i textos sobre la població
mundial i apreciació de diferències entre països desenvolupats i en vies de
desenvolupament.
–
Anàlisi d'esquemes i mapes sobre els centres i les perifèries
del món actual.
–
Distinció entre els indicadors de desenvolupament més comunament
utilitzats.
–
Lectura de textos sobre les desigualtats existents en el món
actual.
–
Interpretació d'un mapa sobre l’esperança de vida.
–
Anàlisi d'un esquema sobre els nous països industrials de
l'Àsia.
–
Interpretació d'un gràfic sobre la inversió destinada a la
investigació en els diferents països occidentals.
–
Descripció d'alguns avenços científics com,
per exemple, el procés de clonació.
–
Observació i interpretació de mapes i gràfics sobre la
implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el
món actual.
–
Comprensió de la situació de desigualtat a què es veu sotmesa la
dona mitjançant l'observació d'imatges de diferent tipus.
–
Estudi de diferents taules sobre l'evolució de la família i els
canvis que ha experimentat als països industrialitzats.
–
Elaboració d'un quadre sobre els principals avenços científics
del segle XX.
–
Comparació de les diferents zones de
comportament demogràfic a escala mundial.
|