UNITAT 1 L’ISLAM I AL.ANDALUS
|
Continguts
|
|
– Els orígens de l'Islam i
la seva divisió entre sunnisme i xiisme a la mort de Mahoma.
– Característiques de la
religió i les societats islàmiques.
– Descripció d'una
mesquita.
– L'expansió de l'Islam a
l'àrea Mediterrània.
– Fórmules de dominació i
integració dels pobles conquerits.
– La conquesta musulmana
de la Península Ibèrica i la formació d'Al-Andalus.
– Evolució política,
social i econòmica de l'emirat dependent i l'emirat independent.
– El califat de Còrdova,
els regnes de taifes i el regne nassarita de Granada.
– Les activitats
econòmiques desenvolupades a l'Al-Andalus.
– La ciutat
hispanomusulmana: característiques espacials i funcions.
– L'organització social a
l'Al-Andalus.
– La cultura i l'art
islàmic i la seva expressió a l'Al-Andalus.
– Els
principals restes arquitectòniques de l'època andalusina existents a la
Península Ibèrica.
–
El món islàmic actual.
|
2 L’EUROPA FEUDAL
|
Continguts
|
|
–
L'Imperi de Carlemany.
–
La fragmentació de l'Imperi carolingi i els orígens del
feudalisme.
–
La societat estamental.
–
La monarquia de dret diví, els poders reials i el
govern dels regnes.
–
La noblesa guerrera.
–
Els castells medievals.
–
El feu i les rendes senyorials.
–
Els pagesos en el món feudal.
–
L'Església cristiana: els clergues.
–
Les croades.
–
Els monestirs medievals.
–
L'arquitectura romànica.
–
La pintura i l'escultura romàniques.
|
3-LA CIUTAT
MEDIEVAL
|
Continguts
|
|
–
L'expansió agrària, els nous instruments agrícoles i
l'augment demogràfic.
–
La recuperació de la vida urbana.
–
Els edificis i les construccions de la ciutat medieval.
–
Els artesans i els gremis.
–
El comerç: fires, mercats i les grans rutes comercials
marítimes.
– Identificació dels grans
centres mercantils europeus de l'Edat Mitjana.
–
La societat urbana i el naixement d'un nou grup social:
la burgesia.
–
Descripció d'una casa-taller i una
casa de la burgesia.
–
El govern de les ciutats i la cultura urbana.
–
El suport de la burgesia al poder reial.
–
Les Corts i els Parlaments.
–
La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV): la
fam, la guerra i la pesta.
–
Les revoltes de llauradors i urbanes.
–
L'arquitectura gòtica i el seu màxim exponent: la
catedral gòtica.
–
L'escultura i la pintura gòtiques.
|
4-ELS ORÍGENS DE
CATALUNYA (VIII AL XII)
|
Continguts
|
|
–
La conquesta musulmana al territori de l’actual Catalunya.
–
La Catalunya andalusí.
–
El patrimoni musulmà a Catalunya.
–
La creació de la Marca Hispànica.
–
La independència dels comtats catalans.
–
La feudalització social i política de Catalunya.
–
L’hegemonia de la casa comtal de Barcelona en el
feudalisme català.
–
Les conquestes catalanes dels segles XI i XII.
–
La formació de la dinastia catalanoaragonesa.
–
La Conquesta de la Catalunya Nova.
–
El repoblament de la Catalunya Nova.
–
El creixement econòmic i urbà del segle XI.
–
L’art romànic català.
|
5-CATALUNYA DINS
LA CORONA D’ARAGÓ (S. XIII AL XV)
|
Continguts
|
|
–
L’expansió militar del segle XIII.
–
L’expansió comercial del segle XIII.
–
Les conquestes militars de la Corona d’Aragó al
Mediterrani des del final del segle XIII fins al segle XV.
–
Les activitats econòmiques del segle XIII al XV.
–
Les rutes comercials catalanes i els Consolats de Mar.
–
La societat catalana dels segles XIII al XV.
–
Els jueus a Catalunya.
–
L’organització de la Monarquia i les institucions de
govern.
–
La crisis econòmica i demogràfica del segle XIV.
–
El canvi de dinastia: Els Trastàmara.
–
Els enfrontaments socials i polítics: la revolta dels
remences, l’enfrontament entre la Biga i la Busca i la guerra civil.
–
L’arquitectura gòtica a Catalunya.
–
La pintura i l’escultura gòtica a Catalunya.
|
6-ORÍGENS I
EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
|
Continguts
|
|
–
L'origen dels regnes occidentals.
–
L'expansió
territorial dels segles XI, XII i XIII.
–
La repoblació
dels territoris conquerits.
– El camí de
Sant Jaume i la catedral de Santiago de Compostel·la.
– La unió de
Castella i Lleó.
– La invasió
almohade i la victòria del regne de Castella i Lleó.
– L’economia
del regne de Castella. La Mesta i el comerç castellà.
– El poder de
la noblesa en la societat del regne de Castella.
– Les
institucions de la Corona de Castella: la monarquia, les corts i els
municipis.
– La crisi de
la Baixa Edat Mitjana a Castella.
– La
proclamació d’una nova dinastia: Els Trastàmara.
– L’art
romànic de la Corona de Castella.
– L’art gòtic
de la Corona de Castella
– Interpretació
d’un eix cronològic de la història medieval de la Corona de Castella.
– Localització
geogràfica del les fronteres dels regnes cristians occidentals.
– Anàlisi de
l’evolució d’un fet històric a partir de mapes.
|
7-EL NAIXEMENT
DEL MÓN MODERN
|
Continguts
|
|
– La recuperació del segle
XV: el creixement demogràfic i agrícola, el desenvolupament comercial,
l'ascens de la burgesia i la consolidació de la monarquia.
– L'Humanisme.
– La impremta de Gutenberg
i la seva contribució a la difusió de l'Humanisme.
– Martí Luter i la Reforma
religiosa.
– Localització en un mapa
de la difusió de la Reforma.
– Comparació de la
doctrina, el culte i l'organització dels catòlics, luterans, calvinistes i
anglicans.
– Les mesures implantades
per l'Església catòlica contra el protestantisme.
– Enumeració de les
mesures reformistes adoptades en el Concili de Trento.
– La difusió de la
Contrareforma.
– La nova concepció de
l'art del Renaixement.
– El palau renaixentista.
– L'arquitectura
renaixentista italiana.
– L'escultura i la pintura
del Renaixement italià i els grans artistes.
– La difusió del Renaixement
a Flandes, Alemanya i França.
–
Observació i anàlisi de les obres del Renaixement.
|
8-LA MONARQUIA
AUTORIOTARIA: LOS REYES CATÓLICOS
|
Continguts
|
|
–
La unió
de Castella i Aragó amb la monarquia dels Reis Catòlics.
–
L'expansió
territorial i la unificació peninsular sota els Reis Catòlics.
–
La
política exterior dels Reis Catòlics.
–
Les
aliances matrimonials com a estratègies de poder.
–
L'articulació
de la nova monarquia en els regnes de Castella i d'Aragó.
–
Identificació
de les institucions de govern de
–
Les
estratègies per aconseguir uniformitat religiosa peninsular.
–
L'economia
ramadera castellana.
–
La
recuperació econòmica de
–
Identificació
dels principals grups socials de Castella i d'Aragó.
–
L'Humanisme
hispànic.
–
L'arquitectura
del Renaixement espanyol: plateresc, classicista i herrerià.
–
L'escultura
i la pintura renaixentistes a Espanya.
–
Estudi
de les composicions pictòriques d'El Greco.
|
9:ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS: L’IMPERI AMERICÀ
|
Continguts
|
|
– Els objectius dels
grans viatges marítims.
–
Les
expedicions portugueses.
–
El
progrés de la navegació i les noves caravel·les.
–
El
projecte de Colom i els quatre viatges colombins.
–
El repartiment entre Espanya i Portugal del continent
americà: el Tractat de Tordesillas.
–
Els coneixements geogràfics europeus al segle XV.
–
La primera circumnavegació del món.
–
Les
civilitzacions precolombines: els maies, els asteques i els inques.
–
Les
grans conquestes i els principals conqueridors de l'Imperi americà.
–
L'organització
dels territoris conquerits.
–
L'explotació
dels recursos americans: les encomiendas i les mitas.
–
El
comerç americà.
–
La
societat colonial: espanyols, amerindis, mestissos, criolls i població negra.
|
10. L’IMPERI DELS AUSTRIES
|
Continguts
|
|
–
L'herència
imperial heretada per Carles I.
–
Els
problemes interns de Carles I: la revolta de les Comunitats i les Germanies.
–
Els
conflictes exteriors durant el regnat de Carles I.
–
El
govern de Felip II.
–
La
política de Felip II en defensa de l'ortodòxia catòlica: les lleis en defensa
del catolicisme, la Inquisició i la persecució dels moriscos.
–
Descripció
de l'armament i vestidura dels terços i la seva formació de combat.
–
La
política exterior de Felip II.
–
L'economia
al segle XVI.
–
La
demografia al segle XVI.
–
La
societat al segle XVI.
–
La vida
quotidiana a l'època dels Àustria.
–
Felip
III: el govern dels validos o
privats.
–
Felip
IV: el final de l'hegemonia a Europa.
–
Anàlisi
d'un mapa amb les pèrdues territorials imposades per la Pau de Westfàlia.
–
Carlos
II: la decadència de la monarquia dels Àustria.
–
La crisi
demogràfica i econòmica del segle XVII.
–
Els
problemes socials del segle XVII.
|
11-L’EUROPA DEL BARROC
|
Continguts
|
|
–
L'estancament
agrícola i demogràfic del segle XVII.
–
La
transformació de l'economia europea al segle XVII: la renovació agrícola holandesa
i anglesa i les transformacions en el comerç i les manufactures.
–
El
sistema econòmic del mercantilisme.
–
Descripció
dels elements d'un galió.
–
Els canvis polítics i religiosos de l'Europa de l'absolutisme:
la consolidació de les monarquies nacionals.
–
Anàlisi
del mapa polític d'Europa després de la Pau de Westfàlia.
–
Les
característiques de la monarquia absoluta.
–
La
França de Lluís XIV com a paradigma de la monarquia absoluta.
–
Els
inicis del Parlamentarisme a Anglaterra.
–
Les
bases de la ciència moderna i el sistema hipoteticodeductiu.
–
Els
grans científics del segle XVII i les acadèmies científiques.
–
La nova mentalitat del Barroc i els seus vincles amb la religió
i el poder polític.
–
L'arquitectura
i l'escultura barroca a Europa.
–
La
pintura barroca europea: les escoles italiana, francesa, flamenca i
holandesa.
–
L'arquitectura
i l'escultura del Barroc espanyol.
–
El Segle
d'Or de la pintura espanyola.
–
Les
pintures de Velázquez i la seva tècnica personal.
|
11-CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPÀNICA (S XVI AL XVII)
|
Continguts
|
|
– La relació
de Catalunya amb la monarquia hispànica.
– Les
institucions de govern catalanes: les corts i la Diputació del General.
– Les
institucions reials a Catalunya.
– La població
catalana al llarg dels segles XVI i XVII.
– La societat
catalana dels segles XVI i XVII.
– La davallada
econòmica.
– El
redreçament de l’economia catalana.
– El
bandolerisme i la pirateria.
– La revolta
catalana del 1640. El Corpus de Sang.
– La guerra
amb la monarquia (1640-1652).
– L’arquitectura,
la pintura i l’escultura del Renaixement a Catalunya.
– L’arquitectura,
la pintura i l’escultura del Barroc a Catalunya.
–
Lectura d’un eix cronològic de la
Història Moderna de Catalunya.
–
Cerca d’informació sobre el
bandolerisme i la pirateria a Catalunya.
–
Descripció de la composició i les
funcions de la Generalitat.
–
Observació i interpretació d’obres
d’art i monuments del Renaixement
–
Observació i interpretació d’obres
d’art i monuments del Barroc.
|
12- LA POBLACIO
MUNDIAL
|
Continguts
|
|
–
La distribució de la població en el planeta.
–
L'evolució de la població mundial.
–
Els factors demogràfics: taxa de natalitat, taxa de
fecunditat, taxa de mortalitat i creixement natural o vegetatiu.
–
La dinàmica de la població als països rics.
–
La dinàmica de la població als països pobres.
–
El saldo migratori i les seves conseqüències.
–
Les migracions en l'actualitat.
–
L'estructura demogràfica de la població.
–
Interpretació d'una piràmide de població.
–
Els tres tipus de piràmides de població.
–
L'estructura econòmica de la població.
|
13-LA POBLACIÓ
MUNDIAL
|
Continguts
|
|
–
La distribució de la població en el planeta.
–
L'evolució de la població mundial.
–
Els factors demogràfics: taxa de natalitat, taxa de
fecunditat, taxa de mortalitat i creixement natural o vegetatiu.
–
La dinàmica de la població als països rics.
–
La dinàmica de la població als països pobres.
–
El saldo migratori i les seves conseqüències.
–
Les migracions en l'actualitat.
–
L'estructura demogràfica de la població.
–
Interpretació d'una piràmide de població.
–
Els tres tipus de piràmides de població.
–
L'estructura econòmica de la població.
|
14-LA POBLACIÓ
D’ESPANYA I CATALUNYA
|
Continguts
|
|
–
La població espanyola i catalana.
–
Els factors de distribució de la població espanyola i catalana.
–
El model de transició demogràfic espanyol i la dinàmica
actual de la població.
– L'esperança de vida de
la població espanyola i catalana.
– La taxes de natalitat i
fecunditat de la població espanyola i catalana.
– La taxa de mortalitat de
la població espanyola i catalana.
– El creixement vegetatiu
d'Espanya i de Catalunya.
– Reconeixement dels llocs
de destí de l'emigració espanyola des de la segona meitat del segle XIX i
identificació de les seves causes.
– Estudi de les raons de
la immigració estrangera a Espanya i a Catalunya, classificació pel seu
origen i la seva composició i valoració del fenomen.
– L'estructura demogràfica
de la població espanyola i catalana.
– L'estructura econòmica
de la població espanyola.
– Interpretació de
piràmides de població.
|
15-LA CIUTAT I EL
MÓN URBÀ
|
Continguts
|
|
–
El concepte de ciutat.
–
Les funcions urbanes: funció politicomilitar, funció
comercial i financera, funció industrial, funció artisticocultural i funció
residencial.
–
La morfologia urbana: el nucli antic, l'eixample i els
barris perifèrics.
–
Les etapes del creixement d'urbanització: la ciutat
preindustrial, la ciutat industrial i la ciutat postindustrial.
–
Les característiques de les grans ciutats en el món
actual.
–
La jerarquia urbana: metròpolis globals, metròpolis
mundials, metròpolis nacionals i centres regionals i comarcals.
–
La ciutat com un ecosistema humà.
–
La jerarquia de les ciutats espanyoles: metròpolis
nacionals, metròpolis regionals, metròpolis subregionals, centres
subregionals i capitals comarcals.
–
Els eixos del sistema urbà espanyol.
–
Les ciutats de Catalunya.
–
Identificació del creixement urbà mitjançant l'anàlisi
de plans urbans.
–
Identificació del tipus de pla urbà que es correspon
amb les diverses modalitats de la morfologia urbana.
–
Observació i anàlisi d'un mapamundi que mostra les
aglomeracions urbanes del planeta.
|
UNITAT 16: LES
SOCIETATS HUMANES
|
Continguts
|
|
–
L'organització de la societat humana.
–
L'evolució de la societat humana: les societats
tradicionals, les societats modernes i les societats postmodernes.
–
La societat europea.
–
Observació i anàlisi de la diversitat religiosa en el
món actual.
–
Estudi de l'Índex de Desenvolupament Humà dels països
europeus.
–
La societat espanyola i la catalana.
–
Explicació dels canvis en l'estructura social i
familiar que han tingut lloc en les societats espanyola i catalana.
–
La immigració mundial.
–
La cultura i la diversitat cultural.
–
La diversitat lingüística del món i d'Europa.
–
Reconeixement de la diversitat social i rebuig de la
discriminació per raons d’ètnia, religió, sexualitat, estètica, edat o nivell
econòmic.
–
Valoració de l'evolució en l'ús de les TIC a Espanya.
|
No comments:
Post a Comment