Tema 1 : La Terra, planeta del sistema solar.
|
||
Continguts
|
– La Terra a
l'Univers. La Via Làctia.
–
Els cossos celestes del Sistema Solar. Els
planetes.
–
La Terra: forma, dimensions i línies
imaginàries.
–
El moviment de rotació. La posició del Sol.
Els fusos horaris.
–
El moviment de translació. Les estacions.
Solsticis i equinoccis.
– Observació i
descripció de fotografies de satèl·lit, croquis i dibuixos.
–
Comparació de les característiques
dels diferents tipus de planetes.
–
Localització de les línies imaginàries de la Terra en
el globus terraqüi.
–
Orientació a partir de la posició
del Sol.
–
Interpretació d'un mapa de fusos horaris.
–
Càlcul de la diferència horària entre diversos punts de
la Terra.
–
Utilització del vocabulari específic del tema.
–
Interès i curiositat per conèixer l'Univers i el nostre
planeta.
–
Conscienciació de la necessitat de respectar i
conservar el medi físic.
–
Valoració dels avenços tècnics i científics en
l'exploració espacial.
– Elaboració d'un mapa
conceptual que sintetitzi els continguts d'aquest tema.
|
TEMA 2 : LA
REPRESENTACIÓ DE LA TERRA, ELS MAPES
Continguts
|
–
Les coordenades geogràfiques: paral·lels i meridians.
–
Localització exacta d’un punt de la Terra: latitud i
longitud.
–
La representació de la Terra. Els mapes i les
projeccions cartogràfiques.
– L’escala dels mapes: funció, representació i magnitud.
–
Els mapes topogràfics
i els mapes temàtics: els signes convencionals i la seva lectura.
– La
cartografia i les tècniques de teledetecció.
– Observació i
interpretació de fotografies aèries.
– Localització
de les coordenades geogràfiques en el globus terraqüi.
– Comparació
de diferents sistemes de projecció cartogràfica.
– Observació i anàlisi de la superfície de la Terra a partir de fotografies
de satèl·lit.
– Anàlisi i
interpretació d’un mapa topogràfic i d’un mapa temàtic.
– Càlcul i
interpretació de l’escala gràfica de plànols i mapes.
– Realització
d’exercicis de localització de territoris en un planisferi.
– Elaboració
d’un mapa conceptual que sintetitzi els continguts d’aquest tema.
– Interès per
localitzar llocs i fenòmens a l’espai amb la màxima precisió.
–
Valoració dels avenços en el camp de la
teledetecció i la cartografia digital.
|
UNITAT 3: LES
FORMES DE LA TERRA
Continguts
|
–
L’estructura de la Terra: forma, dimensions i
composició.
–
L’escorça terrestre i la deriva dels continents.
–
Els agents interns de formació del relleu: terratrèmols
i volcans.
–
Els agents externs de formació del relleu: aigua, vent
i vegetació.
–
Les formes de modelatge de la superfície terrestre i
del fons dels oceans.
–
Els continents. El medi antàrtic.
–
El relleu continental. Muntanyes i planes.
–
Terres i mars. Illes, penínsules i golfs.
–
El relleu del continent europeu.
El relleu d’Espanya. La península Ibèrica i els arxipèlags.
–
Localització de les capes que formen l’estructura interna
de la Terra.
–
Anàlisi i interpretació d’un mapa de plaques
tectòniques i dorsals oceàniques.
–
Explicació de les causes i els efectes d’un
terratrèmol.
–
Observació i descripció de les parts d’un volcà.
–
Descripció de les característiques que configuren el relleu
dels continents.
–
Observació i anàlisi de mapes i croquis d’unitats de
relleu.
–
Ús del vocabulari específic sobre l’orografia i la
geologia de la Terra.
–
Elaboració d’un mapa conceptual
amb els elements més importants del relleu terrestre.
– Valoració
de l’impacte de l’acció antròpica en la transformació del paisatge.
|
UNITAT 4:RIUS I
MARS
Continguts
|
–
L’aigua a la natura.
–
Els rius. La funció dels rius.
–
Oceans, mars, rius i llacs de la Terra.
–
Els moviments dels mars i els oceans.
–
L’acció del mar en el modelatge de les costes.
–
Els rius d’Europa
–
Els rius de
la península Ibèrica.
–
Els recursos de rius, llacs, oceans i mars.
–
Observació i interpretació d’un mapa de corrents
marins.
–
Localització dels
mars, els rius, els oceans i els llacs de la Terra en el mapa.
–
Localització i classificació dels rius d’Europa, en
funció de les variants climàtiques.
–
Descripció de les característiques
dels rius peninsulars i la seva classificació per vessants.
–
Elaboració d’un mapa conceptual
sobre la distribució de l’aigua al nostre planeta.
–
Definició dels conceptes més rellevants estudiats en el
tema.
–
Analitzar un text geogràfic.
–
Interpretació d’un gràfic sobre les conques
hidrogràfiques de les conques peninsulars amb diferències en els tres
vessants.
–
Observació i interpretació de mapes, diagrames, gràfics
i croquis.
|
UNITAT 5: TEMPS I
CLIMA
Continguts
|
– L’atmosfera
i la capa d’ozó.
– La
temperatura atmosfèrica.
– La
humitat de l’aire. Els núvols i les precipitacions.
– La
pressió atmosfèrica i el vent.
– Observació
i anàlisi de la composició i l’estructura de l’atmosfera.
– Explicació
de les interaccions entre els diferents elements climàtics.
– Recerca
d’informació a Internet sobre la funció de la capa d’ozó.
– Anàlisi
de la incidència dels raigs solars sobre una superfície determinada.
– Observació
i anàlisi d’un mapa d’isotermes.
– Realització
d’experiments per mesurar la capacitat d’evaporació de l’aire calent.
– Anàlisi
i interpretació d’un mapa de les precipitacions anuals al món.
– Explicació
del procés de formació de núvols i precipitacions.
– Anàlisi
d’un mapa sobre la pressió atmosfèrica.
– Enumeració
dels diferents tipus de vents i de la direcció en què bufen.
– Interpretació
d’un mapa del temps.
– Descripció
dels elements d’observació i de mesura dels factors climàtics.
–
Utilització del vocabulari específic
sobre el temps i els climes de la Terra.
|
UNITAT 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
Continguts
|
– Les zones climàtiques de
la Terra.
–
Zona càlida: paisatge equatorial, paisatge tropical i
paisatge desèrtic.
–
Zones fredes: paisatge polar i paisatge d'alta
muntanya.
–
Zones temperades: paisatge oceànic, paisatge
mediterrani i paisatge continental.
–
Localització de les diferents zones climàtiques de la
Terra i descripció de les seves característiques principals.
–
Anàlisi, interpretació i comparació de climogrames.
–
Realització d'un treball
d'investigació sobre la selva amazònica.
–
Descripció de la vegetació de la sabana i recerca
d'informació sobre la fauna que habita en aquest tipus de paisatge.
–
Comparació de les característiques dels diferents tipus
de climes.
–
Elaboració de taules per sintetitzar la informació dels
paisatges de la Terra.
–
Dibuix d'un mapa dels deserts de la Terra.
–
Localització geogràfica dels paisatges estudiats.
–
Recerca d'informació a Internet i a d'altres fonts de
consulta.
–
Organització d'un debat sobre la conservació dels medis
naturals.
–
Elaboració d'un mapa conceptual sobre els paisatges de
la Terra.
–
Anàlisi i interpretació de gràfics de barres,
sectorials i lineals.
–
Utilització del vocabulari específic dels climes i
paisatges de la Terra.
–
Comparació de formacions vegetals a partir de
l'observació de dibuixos.
|
UNITAT 7: CLIMES
I PAISATGES D’ESPANYA I EUROPA
Continguts
|
– Definició d’Europa com a continent.
–
Els climes i els paisatges d'Europa.
–
La vegetació i la fauna d'Europa.
–
Els climes d’Espanya: clima
oceànic, clima mediterrani, clima mediterrani amb tendència continental i
clima subtropical.
–
Els paisatges d’Espanya.
–
Els paisatges humanitzats d'Espanya.
–
Localització geogràfica de les zones climàtiques, la
vegetació i els paisatges d'Europa, d'Espanya.
–
Observació i descripció de fotografies de paisatges i
vegetació dels diversos medis naturals d'Europa, d'Espanya.
–
Descripció i comparació de les característiques de
diferents tipus de paisatges.
–
Observació i anàlisi de dibuixos de diferents tipus de
paisatges.
–
Interpretació d'una taula de temperatures i
precipitacions.
–
Anàlisi i interpretació de fotografies aèries i
d'imatges de satèl·lit.
–
Valoració de la riquesa i la bellesa dels paisatges
naturals.
–
Conscienciació dels efectes d'algunes activitats
humanes sobre el paisatge.
|
UNITAT 8:
SOCIETAT I MEDI AMBIENT
Continguts
|
–
Els ecosistemes. L'ecosistema Terra. El Sol.
–
Els problemes mediambientals de les ciutats.
–
Els riscos naturals i els riscos tecnològics.
–
El canvi climàtic.
–
L'explotació dels recursos. Recursos renovables i no
renovables.
–
El desenvolupament sostenible.
–
L’aigua, un recurs bàsic i
escàs.
–
Descripció del funcionament d'un ecosistema marí.
–
Redacció d'un text sobre la conservació de la natura.
–
Identificació dels residus que es
produeixen a les ciutats.
–
Recerca d'informació a Internet sobre els problemes
mediambientals.
–
Descripció de fotografies sobre aspectes de la
degradació mediambiental.
–
Localització de les zones amb un risc més gran de patir
desastres naturals.
–
Anàlisi i interpretació d'estadístiques sobre els
incendis forestals.
–
Explicació dels conceptes treballats relacionats amb el
medi ambient.
–
Anàlisi i interpretació de dibuixos sobre diversos
problemes mediambientals.
–
Investigació sobre els riscos mediambientals del nostre entorn.
|
UNITAT 8: EL MEDI
FÍSIC DE CATALUNYA
–
|
||
– Continguts
|
–
|
El relleu de Catalunya.
Les costes de Catalunya.
L’aigua, un recurs
escàs.
Els rius de Catalunya.
Els climes i els
paisatges de Catalunya.
Els problemes ambientals
a Catalunya.
Els espais naturals
protegits de Catalunya.
Localització geogràfica
del elements del relleu, els rius, les zones climàtiques i la vegetació a
Catalunya.
Diferenciació de les
característiques de les costes altes i les costes baixes.
Consulta de pàgines
d’internet per ampliar els continguts treballats.
Conscienciació de
l’escassetat d’aigua i la necessitat de fer-ne un bon ús.
Anàlisi de l’extensió
superficial de Catalunya segons l’altitud.
Reconeixement de l’ús
que es fa de l’aigua a les conques catalanes.
Identificació i
valoració de les polítiques ambientals desenvolupades pel Govern de la
Generalitat.
Lectura d’un text
relacionat amb els riscos naturals a Catalunya.
Recerca d’informació en
fonts de consulta alternatives al llibre de text.
Valoració de la singularitat
natural de Catalunya.
|
UNITAT 9: LA
PREHISTÔRIA
Continguts
|
–
El temps històric. La cronologia.
–
El procés d'hominització. Els orígens de l'ésser humà.
–
El paleolític: la caça i la recol·lecció. La
tecnologia.
–
L'art de les cavernes. Creences
religioses, pintura rupestre i art mobiliari.
–
El neolític. La difusió de l'agricultura i de la
ramaderia. La tecnologia.
–
El procés de sedentarització.
La vida en un poblat neolític.
–
L'edat dels metalls: metal·lúrgia, artesans i
comerciants. Els megàlits.
–
El Paleolític i el Neolític a la Península Ibèrica
i Catalunya.
–
L’Edat dels Metalls a la Península Ibèrica i
Catalunya.
–
Localització dels fets més
rellevants de la prehistòria en un eix cronològic.
–
Descripció de produccions materials típiques de la
Prehistòria.
–
Explicació detallada d'alguns processos de treball
realitzats per les societats prehistòriques: fabricació de bifaços,
manufactura ceràmica, etc.
–
Valoració i respecte del patrimoni històric, artístic i
arqueològic com a font de coneixement del nostre passat.
–
Comparació i anàlisi de dades a
partir de diverses fonts d'informació: il·lustracions,
croquis, fotografies i pintures.
|
Tema 10:
MESOPOTÀMIA I EGIPTE
Continguts
|
–
Mesopotàmia: les primeres ciutats estat i els primers
imperis.
–
L'origen de l'escriptura. L'escriptura cuneïforme.
–
L'art mesopotàmic: arquitectura i escultura.
–
Egipte: les crescudes del Nil i el desert.
–
La societat egípcia: el faraó, els privilegiats i el
poble.
–
La vida quotidiana a l'antic Egipte.
–
Els déus i les creences religioses a l'antic Egipte.
–
L'arquitectura religiosa i funerària de l'antic Egipte.
–
Localització dels fets i de les manifestacions
culturals més rellevants de les primeres civilitzacions urbanes en un fris
cronològic.
–
Descripció i anàlisi d'obres d'art d'Egipte i de
Mesopotàmia.
–
Interès per conèixer i conservar el patrimoni cultural.
–
Lectura i interpretació d'alguns dels primers textos
històrics.
–
Observació i interpretació de mapes, dibuixos i plantes
d'edificis.
–
Elaboració d'una redacció sobre la vida quotidiana en
els temples egipcis.
–
Anàlisi i comparació de les característiques de
diferents edificis funeraris.
–
Elaboració d'un mapa conceptual sobre les primeres
civilitzacions urbanes.
– Recerca d'informació
sobre diferents aspectes de les antigues civilitzacions.
|
TEMA 11: EL MÖN
GREC
Continguts
|
– El naixement del
món grec.
– Les polis gregues:
organització social i formes de govern.
– Les colonitzacions
gregues. Els grecs a la Península Ibèrica.
– La democràcia
atenesa. Principals institucions democràtiques.
– El domini atenès de
Grècia. L'Acròpolis d'Atenes.
– El regne de
Macedònia i l'Imperi d'Alexandre el Gran.
–
Els regnes hel·lenístics:
– La vida quotidiana
a Atenes.
– Lectura i comentari de documents històrics escrits.
– Observació i
interpretació d'un organigrama de la democràcia atenesa.
– Anàlisi i
interpretació de mapes i informació cartogràfica.
– Recerca
d'informació per a un treball d'investigació sobre un tema específic.
– Descripció d'espais
físics representatius del món grec.
– Comparació de les
diferents formes de govern del món grec.
– Explicació de les causes i les conseqüències d'un fet històric.
– Distinció entre les causes i les conseqüències d'un fet històric.
– Valoració de les
desigualtats de la democràcia atenesa.
– Comparació de la
democràcia atenesa amb la democràcia actual.
|
UNITAT 12: CATALUNYA EN TEMPS DE
COLONITZACIONS
Continguts
|
– Els pobles preromans a Catalunya i la Península Ibèrica.
– Localització en un mapa de les àrees cèltica i ibèrica
i els principals assentaments dels colonitzadors mediterranis.
– Anàlisi d’un eix cronològic sobre les civilitzacions del I mil.lenni a la
Península Ibèrica.
– Els colonitzadors mediterranis.
– Interpretació d’un mapa sobre l’origen i les rutes de colonització dels
pobles que van arribar a la Península Ibèrica al I mil.lenni.
– La fundació d’Empòrion i la influència dels grecs als territoris
catalans.
– Anàlisi del plànol de la ciutat d’Empòrion.
– Els ibers a la Península Ibèrica i a Catalunya.
– Descripció de l’organització social i econòmica dels ibers.
– Localització
dels principals assentaments ibers de Catalunya.
– Els
pobles cèltics.
– Descripció
i comparació dels poblats i habitatges de les cultures ibera i cèltica.
– Coneixement
de les principals mostres d’art i cultura ibèriques i cèltiques a la
Península.
– Valoració i respecte del
patrimoni històric, artístic i arqueològic com font de coneixement del nostre
propi passat.
– Comparació i anàlisi de
dades a partir de diverses fonts d'informació: il.lustracions, croquis i fotografies.
|
UNITAT 13:
L’IMPERI ROMÀ
Continguts
|
–
Els orígens de Roma. L'època de la Monarquia.
–
L'època republicana. Patricis i plebeus. Assemblees i
magistrats.
–
La conquesta del Mediterrani. Conflictes socials i
guerres civils.
–
L'Imperi romà i la pax
romana. Les ciutats i els grups socials.
–
Les explotacions agrícoles. Les relacions comercials.
–
La crisi de l'Imperi Romà. La divisió de l'Imperi.
–
La desaparició de l'Imperi d'Occident. Els pobles
germànics.
–
Localització geogràfica de la civilització romana.
–
Obtenció d'informació a partir de l'observació i
l'anàlisi d'escultures, monedes i obres arquitectòniques d'aquesta època.
–
Anàlisi i interpretació d'organigrames sobre
l'organització política de la Monarquia i de la República romanes.
–
Observació i descripció de la maqueta d'una ciutat
romana.
–
Localització de les diferents etapes de l'expansió
romana i enumeració dels territoris conquerits en cada una d'elles.
–
Anàlisi i comentari de textos històrics de l'època
romana.
–
Interès per conèixer i conservar el patrimoni cultural.
|
UNITAT 14:
L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA
Continguts
|
–
La religió grega i romana.
–
La cultura clàssica: la filosofia, la ciència i el
dret.
–
El teatre: la tragèdia i la comèdia.
–
L'arquitectura grega: temples i teatres.
–
L'arquitectura romana. L'urbanisme i les obres
públiques.
–
L'escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia.
–
L'escultura, la pintura i el mosaic a Roma.
–
Localització dels episodis més significatius de la
història cultural de les civilitzacions grega i romana en un eix cronològic.
–
Anàlisi i interpretació de mapes, dibuixos, esquemes,
gràfics i organigrames.
–
Enumeració dels diferents déus romans i la seva relació
amb els déus grecs.
–
Participació en un debat sobre la superstició i el
pensament màgic.
–
Identificació i descripció de les principals obres
públiques romanes.
–
Diferenciació dels ordres arquitectònics grecs.
–
Descripció d'alguns edificis i
elements arquitectònics de l’antiguitat.
–
Observació i anàlisi d'escultures,
pintures, ceràmiques i mosaics.
–
Formulació i contrastació d'hipòtesis mitjançant
diferents tipus de fonts.
–
Curiositat i interès per conèixer el llegat cultural de
la civilització romana.
|
UNITAT 15:
CATALUNYA ROMANA
Continguts
|
–
Les lluites entre entre Roma i Cartago pel domini del
Mediterrani occidental.
–
La conquesta romana de Catalunya i de la resta
d’Hispània.
–
La Hispània romana. L’activitat econòmica i la xarxa de
calçades.
–
Les ciutats i les vil·les romanes. La ciutat de
Tarraco.
–
La romanització dels territoris de Catalunya i
d’Hispània.
–
La vida quotidiana a les ciutats romanes.
–
El patrimoni artístic romà a Catalunya i a Espanya.
–
Lectura i anàlisi de textos històrics i de fonts
cartogràfiques.
–
Localització de les diferents etapes de la dominació
romana en un eix cronològic.
–
Comparació de la domus romana i la casa grega.
–
Identificació de les principals restes romanes de
Catalunya i d’Espanya.
–
Relació del nom d’algunes ciutats actuals amb el nom de
les ciutats romanes.
–
Recerca d'informació a Internet sobre algunes restes
del patrimoni històric i artístic.
–
Descripció i anàlisi de diferents escultures, edificis
i obres públiques.
–
Interès per conèixer i conservar el patrimoni cultural
de l’època romana.
–
Elaboració d'un mapa conceptual
sobre la història de la Hispània i la Catalunya romanes.
|
No comments:
Post a Comment